De 4000m a 1500m en un minut a 200km/h. Buuuffffff.....!
Per molts anyyyyysssss...!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2009
(53)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (6)
-
▼
2008
(115)
- ► de desembre (7)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (14)
6 comentaris:
FELICIDADES, MARTA,QUIEN LOS PILLARA,YA NOS DIRAS COMO TE LO PASASTE,(QUE MIEDO)Y TUS PADRES QUE VALOR,A VER SI ORGANIZA ALGUIEN UNA SALIDA Y NOS VEMOS, BESITOS PARA TODOS LOS KETXUTAS. ISABEL
Moltes felicitats senyoreta i que cumplas muchos más.
Personalment m'estimo més de pujar a peu,crec que em vindria un patatús. Per cert Josep, ja els tornes a tenir a puesto?? Tú ya sabes el qué ??
Com tenim tots el cap de setmana per fer una sortida ???
FELICIDADES MARTA Y QUE .......TIENES ¡OLE, LAS CHICAS AL PODER!.
POR FAVOR, VAMOS A QUEDAR PARA HACER UNA SALIDITA AUNQUE SEA A POR PIPAS.
BESITOS (ME DA IGUAL SABADO O DOMINGO)
ROSA
Moltes felicitats Marta.
Jo, com en Gregui, també sóc més de tocar de peus a terra.
Hola Marta!!!
Feia segles que no entrava al blog.
PER MOLTS ANYS!!!!
Això ha sigut una mostra de valentia
Jo m'apunto al grup dels que no podria fer un salt com aquest. Però m'agrada saber que ets valenta per això i per molt més.
ENDAVANT AMB ELS 15 ANYETS.
UN SUPER PETÓ MOLT GRAN.
Ens veiem.
Moltíssimes gràcies a tots!
Per quan és la sortida amb paracaigudes? jajaja!
Quan vaig arribar a terra em vaig quedar sense paraules, i amb ganes de repetir!
És una sensació que recomano a tothom(que s'atrebeixi)! jajaja!
Un petó molt fort a tots!
Marta.
Publica un comentari a l'entrada