Què us ha passat?
Avui no us heu trobat amb un expedicionari. Veritat?
Si és que ja ho diu Isabel: No se us pot deixar sols.
L'Albert m'ha fet arribar aquestes fotos i m'ha dit que les pengi.
(Aquestes dues darreres fotografies semblen apologia de la companyia elèctrica)
Una altra cosa Ketxut@s, suposo que haureu recitat alguns versos de Verdaguer. Des de l'habitació on ell, sembla que hi va passar alguna temporada i veient el Canigó, era molt adient llegir un trosset del Canigó. Aquí us copio un petit tros:
Amb son germà, lo comte de Cerdanya,
com àliga que a l'àliga acompanya
davalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve amb son fill de caçar en la boscúria,
quan al sentir-hi mística cantúria
se n'entra a l'ermitatge devot de Sant Martí.
Aquest tros dedicat a tots, també als que "Aman las mujeres y el vino ..., y si tengo que olvidarlas bebo y olvido ..."
Segur que us ho heu passat molt bé.
Ara us toca penjar les vostres.
Ens veiem.
Una abraçada a tothom.
3 comentaris:
Me encanta lo del logo y el reloj,haber si comenta alguien la salida y las fotos, que envidia, mi excursion a sido divertida porque conocia a mucha gente, pero llevabamos muchos niños pequeños, seriamos unas 80 personas, en plan paseo, luego hemos hecho un pica pica y a las 13'30 estaba en casa, ESPERO QUE PARA LA SEMANA QUE VIENE SE ME LOGRE ,besitos ketxutas.
Us explicaré el que ha passat amb aquest expedicionari perdut:
Aquest matí he sortit un pel més tard que vosaltres des de Figueres amb el meu cotxe direcció Besalú, ja que havia de parar-me a casa meva (sóc de Besalú) a recollir un parell de coses. Entre un punt i l'altre, he comptat que aniria uns 15 / 20 min. endarrerit respecte al grup al punt de sortida.
Bé, havia quedat amb la ketxuta Paki que sortiria des del punt de que m'havia dit (Can Oliveras), posaria el “turbo” i, ja us aconseguiria atrapar. El planning era correcte, no? Arribo jo a Can Oliveras, aparco el Corsa, i ja he vist que hi havia tres o quatre vehicles allà aparcats, que suposadament eren els del grup. Enfilo tot el depressa que em deixava el cor, arribant a còrrer als trams planers o asfaltats mentre que quan caminava, m'ha donat temps a escriure un parell de missatges a la Ketxuta del tipus "afluixeeeu, que no us atrapoooo!"
Això que, quan passava aproximadament per Sous, em truca la Ketxuta i entre els meus esbufegs i la mala cobertura, arribo a entendre que el grup està al darrere meu!! I que fa uns 30 min que havíeu passat pel costat del meu cotxe!! Un pél indignat per la situació, decideixo arribar fins adalt a un ritme ja més tranquil, per esperar al grup a dalt.
Ja al mirador, aprofito per fer alguna fotografia, pujo fins al santuari, faig un tomb per allà, torno a baixar al mirador, faig alguna foto més, torno a pujar al santuari, faig la típica visita a l'habitació on Verdaguer va escriure el Canigó .. fins que, després de varis intents aconseguim parlar amb la Ketxuta: "Ara estem al tram asfaltat i aném pujant!" ..
(Per cert, és curiós el complicat que pot arribar a agafar cobertura amb els repetidors de telefonia mòbil a 3 pams)
Bé, va, ja faltava menys .. torno a baixar, torno a fer alguna foto més, intento fer alguna prova de foto panoràmica, faig més fotos al voltant .. ja se m'estaven acabant els temes a fotografiar i una mica la pasciència .. fins que després de alguns intents, tornem a parlar amb la Ketxuta i .. "Ens parem a esmorzar a Sous"!
Grggrgrgrgr! Aquí se m'han acabat de cop tots els temes a fotografiar, la bateria i la tarja de memòria de la càmara .. en fi! fruit de tot plegat i, enviant el pertinent missatge notificatiu a la Ketxuta, he decidit baixar pel dret! Per la línea electrica (per això les fotos amb torres metàliques elèctriques). 30 min i ja estava abaix.
Tot plegat? Un malentès.
Espero que el grup hagi passat un dia agradable, hagi tingut un bon dinar i tothom hagi arribat a casa amb la sensació de sentir-se realitzat per haver fet el cim de la Mare de Déu del Mont.
Aquesta és la crònica de l’expedicionari perdut.
Gràcies pel vostre temps. Salut
PD.: vaig decidir NO venir a la “comida” perquè ens pensàvem fermament que el dinar es feia al restaurant del santuari i, l’economia d’alguns mileuristes no està pensada per menús on el preu dels plats conté dos dígits enters. Al final crec q heu dinat a Beuda (?). El que dèiem: un malentès.
Albert, eres como la corriente electrica: Que no se vé, ni se escucha, pero se siente.
Espero que en proximas salidas no haya malos entendidos y disfrutemos todos.
Publica un comentari a l'entrada