dilluns, 1 de setembre del 2008

QUERALBS-COMA DE VACA-NÚRIA

Amb la companyia dels amics KETXUTES, les condicions atmosfèriques ideals i el marc incomparable del Camí dels Enginyers, dissabte varem poder gaudir/patir de la sortida des de Queralbs fins a Núria per Coma de Vaca.

La foto de família de rigor


Alguna foto més dels agosarats excursionistes a:
Publicat per a

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies a tots per la vostra ajuda,en aquells moments de patiment.

1 de setembre del 2008, a les 23:14
Anònim ha dit...

NO SE MERECEN, YO CREO QUE LA SOLIDARIDAD ES LA BASE DE LAS RELACIONES HUMANAS Y EN LA MONTAÑA MUCHO MAS ( TENDRIA QUE SER ASI) BESITOS KETXUTAS, ( OSTRAS, QUE BIEN ME QUEDO)ISA

2 de setembre del 2008, a les 17:49
Víctor ha dit...

La solidaritat entre amics es dona per entesa; avui per tu i demà per mi.
Ara cal aprendre de l'experiència d'aquest dia, treuren conclusions i aprofitar-les per a properes sortides

3 de setembre del 2008, a les 10:12
Rafel ha dit...

Hola a tothom!!!

Parlant de solidaritat, hiha una frase d'un escriptor de l'Uruguay que es diu Eduardo Galeano que diu:

"La caridad es humillante porque se ejerce verticalmente y desde arriba; la solidaridad es horizontal e implica respetuo mutuo."

Josep, les fotos són una meravella.

Ens veiem.

3 de setembre del 2008, a les 21:59
Anònim ha dit...

ACABO DE ENTRAR EN LA PAGINA.
1º GRACIAS JOSEP POR ESAS MARAVILLOSAS FOTOS (LA DE LAS VACAS ES GENIAL)
2º GRACIAS A TODOS POR QUE DEMOSTRASTEIS QUE ESTE GRUPO ESTA UNIDO Y ANTE SITUACIONES TAN DIFICILES COMO LA QUE PASE EL OTRO DÍA, ME SENTÍ, EN TODO MOMENTO, MUY ARROPADA. Y, TAMBIEN PEDIR PERDON POR QUE RETUVE A TODO EL GRUPO (MUY EN CONTRA DE MI VOLUNTAD) PERO ES QUE NO PODIA NI CON MI ALMA. MENOS MAL QUE LUEGO SE ME PASO Y PUDE CONTINUAR (AUNQUE AL DIA SIGUIENTE SAQUE FARINGITIS). TOTAL, UNA CALAMIDAD DE MUJER
DA IGUAL, GRACIAS A ENCONTRARME TAN MAL, PUDE DISFRUTAR DE UNA DE LAS MEJORES EXCURSIONES QUE HEMOS HECHO EL GRUPO.FUE PRECIOSA PERO MUY DURA PARA SER LA PRIMERA
MUCHOS BESOS Y A POR LA PROXIMA
ROSA

4 de setembre del 2008, a les 10:17
Gregui ha dit...

De totes aquestes experiencies s'apren a saber sortir dels problemes que ens podem trobar. Cal felicitar tant en Bio com a la Rosa per haber pogut recuperar-se del seu estat i haber acabat la ruta i es que tenen el que ha de tenir un bon KETXUT@:pit i collons. Ànim i Sant Tornem-hi que això no estat res.
Referent a les postals d'en Josep que hem de dir?. Noi vas equivocar la professió lo teu és la fotografia.

5 de setembre del 2008, a les 15:33
Josep ha dit...

Holaaaaaa...!
Gracies per els vostres comentaris sobre les fotos. El bon temps i la geografia catalana ajuden. També ha de servir d'alguna cosa portar 1kg de pes més que els altres.
I respecte a l'altre tema deixo una reflexió per si algún dia tenim dificultats a la muntanya...
"Arribar al cim és opcional, a casa, obligatori..." Sir Edmund Hillary ( i aquest crack sabia de que parlava...)

5 de setembre del 2008, a les 16:53

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)